En els nostres viatges pel continent africà sovint descubrim coses que ens sorprenen.
A l’abril de l’any 2015 jo estava a casa meva a Tambacounda (Senegal) quan vaig rebre la trucada d’un amic d’una ONG amb la que col·laboro habitualment. Em demanava si em podía posar en contacte amb un conegut seu de Guinea-Bissau al que li calía ajuda per un tema comercial.
En Sene Baio volía comprar arròs a Senegal, però tenia por de ser enganyat ja que segons em va explicar «els Wolof de Dakar acostumen enganyar als Fula de Guinea-Bissau, ens prenen per gent fàcilment manipulable». Interiorment vaig pensar que els Wolof tampoc tenen massa respecte pels «tubab» i que segurament també tractaríen de enganyar-me amb el preu.
Un cop fet el contracte i portat a visar a la comisaría de policía de Diaoube vaig marxar cap a Dakar. Una setmana de negociacions mes tard ja tenia els tres trailers carregats amb les 120 tones d’arròs -2.400 sacs de 50 kilos cadascun- i ens posavem en marxa camí de Gabu, a l’interior de Guinea-Bissau. El preu final? Ni per ells ni per mi ; )
La ruta es llarga, sortint de Dakar i passant per Mbur, Fatick, Kaolack, Kaffrine, Koupenntoum, amb aturada tècnica a Tambacounda per fer nit i passar el control duaner. Al dia següent repreníem la marxa per fer la segona part del viatge. Gouloumbo, Manda, Vélingara i de nou Diaoube que es on es va gestar aquest viatge un mes enrera. A partir d’aquest punt girem cap a Guinea-Bissau, la entrada es fa pel pas fronterer de Pirada i després de uns 60 km de pista forestal totalment triturats per les puges arrivem al nostre destí final, GABÚ
GABÚ, una petita ciutat envoltada de selva que acaba enllaçant amb el parc nacional Dulombi-Boe 2. Centre comercial de la comarca i un dels principals mercats del preciat Cajú o, com el coneixem nosaltres, l’anacard. Aquest petit fruit… (seguim dilluns)