Després d’un any vivint a diferents països africans, anant i tornant entre Senegal, Gambia, Costa de Marfil i Guinea-Bissau, toca tornar a lo que anomenem vida normal. Fer un resum de tota la feina feta no es facil, així que direm que ha estat força productiu i s’han establert relacions molt interessants pels diferents projectes en els que som treballant.
Malauradament no tot son bones notícies, ja que els canvis fets al Consulat d’Espanya a Senegal ens perjudiquen molt mes del que semblava inicialment. Primer de tot el fet d’haver externalitzat els serveis de tràmit de visats a una empresa privada, que a mes ha provocat canvis en el personal del consulat. En Fernando Rueda ja no es el cap de negociat de visats, i la Maria Parras tampoc es al seu lloc com a secretària general. Tots dos tenen destins nous a altres països. La bona relació que tenim amb ells ja no serveix alhora de demanar agilitzar els nostres expedients, i hem de passar pel camí de la empresa privada que ara ho gestiona. Demanar cita per tramitar un visat es un calvari que pot trigar mes temps del que tenim per poder portar la criatura a operar-se, per que parlem de mesos quan abans podíem obtenir la cita en la mateixa setmana. També han canviat el Cònsol, amb qui teníem contacte directe i entenía perfectament la nostra tasca i ens posava totes les facilitats per poder portar aquestes criatures al nostre pais. De moment no hem obert contacte amb la nova Cònsol, la Sra. Dña. Elena Madrazo Hegewisch.
Un altre canvi (per Senegal i Gambia) ha estat la denegació de la posibilitat de que les mares facin el viatge amb els seus fills. Ara la criatura ha de viatjar sola (acompanyada d’un de nosaltres) i la mare ha de quedar-se esperant novetats. Això es totalment negatiu en molts aspectes, tant per la necessitat de que la mare estigui junt al seu fill durant tot el procés com per la dificultat en la llengua i amb el hàndicap afegit que son menors d’edat, però a mes tenim el gran problema de les autoritzacions a la hora d’administrar un tractament farmacològic o autoritzar una operació, cosa que de vegades s’ha de decidir en questió de minuts o poques hores per que correm el risc de perdre a la criatura.
RESULTATS INFANCIA SOLIDARIA. Ha estat un autèntic orgull poder formar part dels resultats que us posem en la gràfica del que s’ha fet en el primer semestre de l’any. La ONG Infancia Solidaria porta fent una tasca impresionant amb 75 nens operats en els primers sis mesos del 2024. A la gràfica podeu veure tant els països d’origen com els centres hospitalaris on han estat intervinguts. A l’enllaç podreu llegir la newsletter del segon trimestre d’aquest any: https://mailchi.mp/infanciasolidaria/newsletter-segundo-trimestre-2024
TRES EXEMPLES PER ESTAR BEN ORGULLOSOS.
EL CAS QUE MES TEMPS HA ESTAT ENTRE NOSALTRES. ALIRA DE LA REPÚBLICA DOMINICANA
Alira ha estat tres vegades a Barcelona, a l’Hospital de Sant Joan de Dèu. Tenía una cardiopatía força complicada que finalment sembla haver arribat a la seva etapa final. Ara el seu cor ja ha agafat la mida suficient per no haver de fer-li mes intervencions. Llarga vida tinguis Alira!
